En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de plural -s. Per exemple:

camp, tombs [m] (però acampada [mp], tombarella [mb])
accident, profunds [n] (però accidental [nt], profunda [nd])
alts, Eudald [t] (però altura [lt], Eudalda [ld])

També hi ha emmudiment, encara que no tan sistemàtic, en el cas de c o g precedides de n. Per exemple: 

 blanc, fong [n] o [nc]

Pel que fa als grups -rt, -rd i -st, poden presentar simplificació, tot i que és opcional i variable. Ara bé, la consonant final del grup generalment s'emmudeix quan és seguida de la marca de plural -s. Per exemple:

fort, absurd [r] o [rt]
abast, vist [s] o [st]

En canvi, aquests grups consonàntics es mantenen en mallorquí, menorquí, alguerès i una bona part del valencià. Per exemple:

camp, tomb [mp] 
accident, profund [nt] 
alt, Eudald [lt] 

En aquests parlars, però, l'emmudiment de la consonant final es produeix sempre quan la segueix la marca de plural -s o un mot que comença per consonant. Per exemple:

camps [m] 
vessant sinistre [n] 
molt perfumada [l] 

El procés d'emmudiment de la consonant final no afecta en cap parlar els grups de consonants que no comparteixen el lloc o mode d'articulació. Així, en els casos següents en tots els parlars es pronuncien les dues consonants finals:

Casp [sp], calb [lb], solc [lc], porc [rc], torb [rb], caic [ic], coit [it]